La Osmosi Inversa

De tots els mètodes de purificació de l'aigua, el procediment per osmosi inversa és el més avançat i el més eficaç, ja que és una filtració natural.

L'osmosi inversa és el procediment pel qual exercint una pressió, l'aigua passa a través d'una membrana semipermeable, només les molècules més petites (aigua pura), i la resta és evacuat cap al desguàs, la qual cosa indica que la seva eficàcia està directament relacionada amb la pressió d'entrada de l'aigua (aconsellable 4 bars).

Els equips de filtració per osmosi inversa són del tot perfectes, oferint una aigua de gran puresa després de diferents passos de filtració, de 5 μ a 0,0001 μ.

Els pretractaments (filtració, decloració, descalcificació, desferrización, desinfecció), són indispensables per a un bon funcionament d'un sistema d'osmosi inversa, així com un bon post-tractament per ultraviolada per assegurar la qualitat de l'aigua acumulada.

Descalcificador d'Aigua

Un dels components que més abunda a l'aigua dura és el calci (Ca) i el magnesi (Mg) en menor mesura, els quals són els responsables de la duresa de l'aigua. Aquests minerals apareixen dissolts en l'aigua i es representen en graus francesos º F:

• Aigua dolça: de 5 a 10 º F


• Lleugerament calcària: de 10 a 15 º F


• Calcària: 15 a 25 º F


• Molt calcària: > 25 º F

La duresa s'elimina fàcilment pel procediment d'intercanvi iònic, pel qual el calci i el magnesi són reemplaçats pel sodi.

El descalcificador és un aparell que s'instal la a l'entrada d'aigua i es compon dels següents elements:

• Una vàlvula, que serà el cervell i que assegurarà el seu funcionament.


• Una ampolla que contindrà resines encarregades de retenir la Cal i el Magnesi.


• Un dipòsit amb sal alimentària, que regenerarà les resines.

Funcionament:

El descalcificador s'encarrega de realitzar l'intercanvi iònic per mitjà d'una regeneració efectuada de la forma següent:

1. a) Un rentat per eliminar totes les impureses que es troben a les resina.
2. b) Intercanvi de calci i magnesi per sodi.
3. c) Un últim rentat per eliminar tots els excedents de sal i altres impureses eventuals.

Control de la legionel·la

La legionel·losi és una malaltia relativament nova el coneixement es va produir l'any 1976, després d'un brot de pneumònia en un hotel de Filadèlfia que va afectar a membres de la legió americana que celebraven la seva convenció anual. Es van produir un total de 182 casos amb 34 morts. La malaltia es va denominar legionel.losi i va ser descrita per investigadors del Center for Disease Control (CDC) d'Atlanta, l'agent es va denominar Legionella pneumophila. No obstant això investigacions posteriors van identificar brots anteriors, ja des de l'any 1957.

La propagació del bacteri es produeix en els ambients humits els que es puguin generar aerosols (microgotes d'aigua en suspensió), com torres de refrigeració, dutxes, jacuzzis, etc.

Des de fa anys és objecte d'un seguiment especial i les instal.lacions susceptibles de contaminació han de complir amb una normativa específica.

Aquestes instal.lacions són:

• Torres de refrigeració i condensadors evaporatius.


• SPA's d'ús col.lectiu amb gots tipus Jacuzzi


• Circuits d'aigua calenta sanitària (ACS) i aigua freda de consum.

En totes aquestes instal.lacions cal portar una activitat preventiva per personal format i amb un detallat registre d'activitats, a partir del Reial Decret 909/2001.